Per començar vam tenir el plaer absolut de comptar amb les Tràfec Teatre que van preparar per aquest concert la performance the bleeding. Una acció que començava amb els cops i sorolls propis d´un primitivisme escènic i essencial: cossos fent-se escoltar i ocupant un espai. Després la interactuació amb la nostra música i els poemes d´en Gerard, que va fer una selecció especial dels seus textes, més teatralitzats i colpidors que mai.
Tràfec Teatre va fer una actuació espectacular, va trencar les barreres amb el públic, va generar l´atmosfera elèctrica dels esdeveniments especials i, la cosa més important, elles van tornar a demostrar que tots el llocs són idonis pel teatre.
 | |
| Fotografia d´Abel Castells |
I encara més. Les imatges de Paloma Sánchez oferien una altra via de significat. Amb la idea i consigna de incorporar nocions del distanciament brechtià modulà les visuals entre les imatges i les paraules, entre l´acompanyament videogràfic del que succeïa en directe (textures del video-art) i les cadències del cinema. En definitiva, entre la catarsi i la consciència del que estava passant.
 |
| Fotografia d´Abel Castells |
Tot es movia de manera natural, tropisme d´artistes extàtics, fam de mostrar i deixar marques. Inundació d´estímuls que extranyament es movien amb el mateix motor. Ho vam anunciar abans, estaria bé ser públic en ocasions com aquesta.
Però ser part de tot l´espectacle també està molt bé, ens reafirma en el que fem i com el fem, ens esperona pel futur i ens anima a començar nous projectes. I a sobre ens portem de regal un munt de moments autèntics: l´assaig general amb Tràfec Teatre un dia abans del concert, Pep Espelt fent de ser elèctric, una horeta de furgoneta amb la Paloma i el Gerard, la visita dels nostres amics César, Ariana, Kim i David, el sopar abans del concert, el risotto del Gerard, les magnífiques fotografies de l´Abel Castells, etc.
I pel record algunes imatges. Cal pregunatar-se abans, això va ser exactament el que vam fer a la Font del Balç? És un registre fidedigne? La resposta a ambdues preguntes és no. El que va passar al concert està al cap dels assistents, convenientment metabolitzat i potser, oblidat (parcialment, esperem).
Mai un vídeo serà fidel a la realitat, obrir l´objectiu i gravar és ja una qüestió estètica, i una elecció. Muntar-ho encara més. El vídeo proposat és un afegitó, un annex que s´ha de sumar a totes les accions ja produïdes. (Donem les gràcies a David que ens va fer de càmera).
Kinoplatz a la Font del Balç from KINOPLATZ on Vimeo.
Per més informació del concert i dels que vam actuar podeu clicar aquí. Només cal agrair tota l´ajuda (indispensable, diríem) del Reche i la Nuri de La Font del Balç. Ens ho vam posar tot molt fàcil.
 |
| Pep, Montse, Montse, Lydia, Maria, Gerard, Paloma, Raul i Antonio. Fotografia d´Abel Castells |
Nota: la idea, és clar, és tornar a repetir l´esdeveniment. Potser no trigarem gaire...