La sala sona molt bé, és acollidora i té espai per muntar bons shows. Nosaltres vam portar el Temblor, el projecte poètic i ambiental que perpetrem amb el poeta Gerard Vilardaga. Els poemes d´en Gerard eren ben rebuts pel públic, la nostra música sonà més atmosfèrica que mai. La sala hi ajudava.
Les imatges que Paloma Sánchez projectà tenen la cal.ligrafia ambigua d´operar entre la idea cinematogràfica i les textures del videoart. La incorporació de les imatges en directe, curiosament, doten a l´espectacle d´una sensació de irrealitat, més oníric i evocador. Tot flueix sense voler definir res. Això és el temblor, un espai on els misteris no s´expliquen sino que es cel.lebren.
No hi ha Temblor sense que aparegui Nadie i el seu desig de convertir-se en tothom i alhora desaparèixer. En aquest concert, Nadie fou Laura Fernández.