Llibreria del Palau

       El dijous 22 de març vam estar a la Llibreria del Palau per participar a Pàgina, una acció que consistia en improvitzar música amb lectures, també improvitzades, de fragments de llibres. Organitzava l´esdeveniment el Col.lectiu Autonoise i això ja és garantia de coses ben fetes i interessants.

       Puajehem dels Autonoise va desplegar un ventall de sonoritats espectacular, sorolls foscos, textures granuloses, distorsions espasmòdiques, loops extranys i arrítmics. Un recital inspirador que dibuixava un espai nou, una configuració imprevista i ideal entre cables i llibres de vell, revistes antigues i instrumentació retro. Cal afirmar-ho un altre cop, aquestes músiques (sic) lliguen amb qualsevol àmbit i disciplina artística, molt més que d´altres que hi tenen la fama i l´automatisme del gust públic.

       Joan Muñoz i la seva viola de roda va omplir la llibreria d´una barreja de sons antics i moderns. El seu extraordinari instrument sonà com a contrapunt medieval al poema amorós recitat per Cristina Barcos. Però tambè l´adaptà als sons electrònics d´una jam sorollosa com si fos un sintetitzador modular.

Fotografía de Col.lectiu Autonoise

      
       Per la nostra part vam portar un petit set electrònic i una part de bateria acústica, volíem combinar els sorolls empastifats d´efectes amb petits cicles rítmics i ambientals. Per l´ocasió vam preparar talls d´àudio de pel.lícules que podien servir d´inspiració i vam escenificar una equació evocadora: veus cinematogràfiques + tambors + llibres + electrònica + poemes recitats... La pràctica, com bé sap qui surt a un escenari, sempre supera la teoria. A més calia afegir una variable que magnificà tot el conjunt: una llibreria és un lloc perfecte per tocar música.
      I  els poemes d´en Gerard Vilardaga, amb la seva cadència i presència escènica, són un valor segur. Explica històries d´una forma fluida i natural, amb la parsimònia del fet quotidià, brut, anodí i, alhora, significatiu. En sentir-los hi trobem un anhel per buscar les paraules exactes, el tan desitjat mot just.

        



 Cal agrair la col.laboració tant de la Llibreria del Palau (i la seva predisposició en organitzar aquest acte) com de tots els lectors que vam voler compartir amb nosaltres un mos de literatura, intensament.

KINOPLAYER

      Regalazo del Col.lectiu Autonoise, el Kinoplayer. Un món de sons, sorolls i textures per a la banda.
      

Pd: L´actuació d´ahir a la Llibreria del Palau fou espectacular. Properament fotos, vídeo i petita crònica.

De llibres

       Estem de sort. Demà dijous 22 de març a la Llbreria del Palau (just davant del Palau de la Música) participarem a "Pàgina", una acció poètica, musical i alguna cosa més. Envoltats de llibres, bons llibres, generarem sorolls i paraules. Gratuït, necessari i barceloní.

       Orgarnitza el Col.lectiu Autonoise i això ho garanteix tot.

Temblor a la Font del Balç

       El dissabte 10 de març vam tocar a La Font del Balç. Era un concert llargament esperat i desitjat. La Font és un d´aquells llocs especials, fins i tot per prendre el cafè. Per aquest motiu vam pensar un concert també especial, potser únic. Hi portaríem el Temblor però en una versió extended i amb bonus tracks.

       Per començar vam tenir el plaer absolut de comptar amb les Tràfec Teatre que van preparar per aquest concert la performance the bleeding. Una acció que començava amb els cops i sorolls propis d´un primitivisme escènic i essencial: cossos fent-se escoltar i ocupant un espai. Després la interactuació amb la nostra música i els poemes d´en Gerard, que va fer una selecció especial dels seus textes, més teatralitzats i colpidors que mai.
       Tràfec Teatre va fer una actuació espectacular, va trencar les barreres amb el públic, va generar l´atmosfera elèctrica dels esdeveniments especials i, la cosa més important, elles van tornar a demostrar que tots el llocs són idonis pel teatre.

Fotografia d´Abel Castells

      
         I encara més. Les imatges de Paloma Sánchez oferien una altra via de significat. Amb la idea i consigna de incorporar nocions del distanciament   brechtià  modulà les visuals entre les imatges i les paraules, entre l´acompanyament videogràfic del que succeïa en directe (textures del video-art) i les cadències del cinema. En definitiva, entre la catarsi i la consciència del que estava passant.

Fotografia d´Abel Castells

       Tot es movia de manera natural, tropisme d´artistes extàtics, fam de mostrar i deixar marques. Inundació d´estímuls que extranyament es movien amb el mateix motor. Ho vam anunciar abans, estaria bé ser públic en ocasions com aquesta.
       Però ser part de tot l´espectacle també està molt bé, ens reafirma en el que fem i com el fem, ens esperona pel futur i ens anima a començar nous projectes. I a sobre ens portem de regal un munt de moments autèntics: l´assaig general amb Tràfec Teatre un dia abans del concert, Pep Espelt fent de ser elèctric, una horeta de furgoneta amb la Paloma i el Gerard, la visita dels nostres amics César, Ariana, Kim i David, el sopar abans del concert, el risotto del Gerard, les magnífiques fotografies de l´Abel Castells, etc.

        
       I pel record algunes imatges. Cal pregunatar-se abans, això va ser exactament el que vam fer a la Font del Balç? És un registre fidedigne? La resposta a ambdues preguntes és no. El que va passar al concert està al cap dels assistents, convenientment metabolitzat i potser, oblidat (parcialment, esperem).
       Mai un vídeo serà fidel a la realitat, obrir l´objectiu i gravar és ja una qüestió estètica, i una elecció. Muntar-ho encara més. El vídeo proposat és un afegitó, un annex que s´ha de sumar a totes les accions ja produïdes. (Donem les gràcies a David que ens va fer de càmera).

                                       
                              Kinoplatz a la Font del Balç from KINOPLATZ on Vimeo.




       Per més informació del concert i dels que vam actuar  podeu clicar aquí. Només cal agrair tota l´ajuda (indispensable, diríem) del Reche i la Nuri de La Font del Balç. Ens ho vam posar tot molt fàcil.

Pep, Montse, Montse, Lydia, Maria, Gerard, Paloma, Raul i Antonio. Fotografia d´Abel Castells

       Nota: la idea, és clar, és tornar a repetir l´esdeveniment. Potser no trigarem gaire...

Colaboraciones

       Continuamos participando en las convocatorias abiertas de IFAR. Esta vez se trataba de definirse, de elaborar un pequeño anuncio de un minuto de duración en el que mostrásemos qué hacemos, qué nos gusta, qué somos... en definitiva, que vendiéramos Kinoplatz.
       El resultado lo podéis escuchar aquí. Lo importante una vez que todas las propuestas están agrupadas es escucharlas conjuntamente, como si de un disco se tratase, para comprobar (y maravillarse) de cuan variado es este mundillo de melodías y ruidos.
       Que nuestra propuesta cohabite con otras y tenga que defenderse sola nos fascina, parece un niño que acaba de matricularse en la escuela. Seguimos su evolución.

Sí, és demà

       Dissabte, a la Font del Balç, presetarem la extended version del Temblor. Amb Gerard Vilardaga, Tràfec Teatre i les projeccions en directe de Paloma Sánchez. Una oportunitat perfecta de ser públic i gaudir d´una bona nit elèctrica. Gratuït i necessari. Pur Kinoplatz.

Ca la Samsona

       El dissabte 25 de febrer vam estar tocant a Ca la Samsona a Manresa. Ens feia molta il.lusió tornar a tocar a la capital del Bages i, encara més, fer-ho en aquest Ateneu. Els bons auguris es van complir. Tot fou perfecte, des de les gestions prèvies per contractar l´actuació amb l´Elena fins la col.laboració antenta de tots els samsonaires abans i durant el concert. Per aquest tipus de coses ens agrada tocar.

      
       La sala sona molt bé, és acollidora i té espai per muntar bons shows. Nosaltres vam portar el Temblor, el projecte poètic i ambiental que perpetrem amb el poeta Gerard Vilardaga. Els poemes d´en Gerard eren ben rebuts pel públic, la nostra música sonà més atmosfèrica que mai. La sala hi ajudava.

       Les imatges que Paloma Sánchez projectà tenen la cal.ligrafia ambigua d´operar entre la idea cinematogràfica i les textures del videoart. La incorporació de les imatges en directe, curiosament, doten a l´espectacle d´una sensació de irrealitat, més oníric i evocador. Tot flueix sense voler definir res. Això és el temblor, un espai on els misteris no s´expliquen sino que es cel.lebren.

       No hi ha Temblor sense que aparegui Nadie i el seu desig de convertir-se en tothom i alhora desaparèixer. En aquest concert, Nadie fou Laura Fernández.

Las nueve señales de lo eléctrico

       En el Bulevard de Sant Joan Despí, un sábado de febrero que no llevaba a nada, decidimos captar ese momento para, justamente, mostrar que no tener nada que decir es también decir algo. Así, montamos nuestro set de video, nuestras cámaras y nuestras mejores poses para salvar un trozo de realidad del calendario.

       Y las señales de lo eléctrico vino después. Es un homenaje/guiño a las "Las nueve señales del Hijoputa" de Camilo José Cela que en su "Mazurca para dos muertos" nos daba pistas para reconocerlos. En este blog tenéis un listado de esas señales para tenerlas presente en los tiempos que corren.
        Por nuestra parte hemos enumerado ciertas características, usos y costumbres en torno a un concepto tan básico como "lo eléctrico" pero a la vez tan difícil de explicar. Las imágenes, su constante movimiento, su caligrafía nerviosa y abrupta ayudan a fijarlo. Nos echaron una mano Kim con las fotos y Paloma con el vídeo.