Vam estar al Konvent.0 i és complicat explicar-ho. Per nosaltres allò no va ser un concert o, millor dit, no només va ser un concert. Vam tocar a la capella, ens en recordem, però vam viure l´experiència des de dins, repirant una atmosfera artística, de contacte, inspiradora i privilegiada. I nosaltres, ara ho veig, vam ser Konvent.0, com tota la gent que passejava entre art. D´aquest esperit ens volem nodrir.
Kinoplatz amb l´obra de Marta Salvador
Al web de moviment.0 ho expliquen molt bé:"Moviment.0 apropa els dos components elementals, espai i artista, creant l'addició entre els dos mesclant-los amb emocions i sensacions, visual i mental, conceptes capaços de traspassar les barreres de la comprensió i buscant sempre la visió que s'ajusti més entre la degradació i la creació més experimental tant de la humanitat com de la ubicació. Els espais s'ofereixen a persones creatives capaces de comprometre's amb la lluita diària de l'art per art, sense fronteres i amb la mentalitat oberta no solsment a la destructuració dels espais museístics, sinó també a la constant aportació i recerca interna."
Kinoplatz observen l´obra de Jordi Plana i el Col·lectiu Dejavâ
Què cal dir de la nostra actuació. Primer que no vam tenir mai una sensació típica de concert. Més aviat, vam sentir ser una instal.lació sonora. Un artefacte que es podia veure en dos segons o en mig hora i totes dues opcions eren vàlides i reveladores. Va ajudar la magnífica instal.lació Mur_TV del Col.lectiu Autonoise. Ens va inspirar i va fer millor la música, sens dubte. Amb les nostres projeccions es va crear un diàleg estrany, cinemàtic-televisiu, evocador i palpitant. La capella és un lloc idoni per la música, té una reverb especial, un so únic, i el públic.... el públic fou elèctric.
PD: Només volem agrair al Pep i l´Eduard haver pensant en nosaltres per participar al Konvent.0 i Freqüència.0.