lunes, 18 de abril de 2011

Kinoplatz a la Parockia

     Kinoplatz va tenir la sort de tocar en una bona sala, La Parockia (Balsareny), amb un boníssim so i una sensibilitat exquisida vers el músic. Sembla que aquests elements s´hagin de donar per se en qualsevol lloc, que uns mínims acceptables són garantits en totes les sales i bars on normalment toquem. Però no és així.
     Hom quedaria parat amb les condicions amb les quals, el músic, ha de bregar: tocar per no res o pel menjar (Umberto Eco ja ha denunciat un retorn a l´Edat Mitjana), sales no aptes ni per prendre un cafè, públic incapaç de valorar i/o respectar una actuació en directe, etc. Així, quan ens vam trobar amb l´hospitalitat dels parockians vam saber que seria una gran nit, rock entre amics amb bones vibracions.
                                      Aquest és el repertori de la nostra actuació:
                                                    1. Puente aéreo
                                                    2. Círculos
                                                    3. Viaje de noche
                                                    4. Mecánica
                                                    5. Blau
                                                    6. Mantra ordinario
                                                    7. Signo
                                                    8. Rebeliones
                                                    9. Desierto
                                                  10. Sonido/decibelio
                                                  11. Filosofía y derribo
                                                  12. La bruma azul
                                                  13. Castigo Parockia

                 
     A la Parockia vam ser anunciats com a "Performance Duo", descripció que ens agrada tant que penso que l´agafarem com nostra. S´havia anunciat que èrem una banda amb una forta influència de Pink Floyd, cosa que ens afalaga però que no és del tot certa. Clar que entre les nostres influéncies hi són, però el nostre so, ara per ara, va per altres vies: menys Anglaterra, més Alemanya. No sé si queda clar. En tot cas, el públic present va poder veure gran part del que significa Kinoplatz: rock, electrònica, video-art, soroll-melodia, mantres ordinaris, etc.

    I amb la presència sempre visible dels Beatles vam tocar i vam disfrutar. El so aconseguit pel Genís fou perfecte, cosa que possibilità que l´electricitat s´expandís per la sala. La rauxa i la calma poden lligar-se en un mateix tema, la forma en que una cançó surt dels amplificadors és la cançó, amb totes les intervencions i alteracions possibles, amb totes les mixtures que el propi espai escènic aporta, genera i invoca. Per això, en Kinoplatz deixem espais a les cançons perque es nodreixin del moment en que siguin interpretades, perque siguin habitades per algú més que nosaltres mateixos... públic... buit... errors...
       Amb el regust d´una bona nit deixem aquesta foto de testimoni, perque allà vam estar.

                                         George, Genís, Lidia, Raul, Antonio i Paloma